Mariano del Valle (Flickr) |
CAMPANA
Dormim malgrat el so de la campana.
Passen els cotxes i passa la gent
per entre el so de la campana.
Xerrem, mengem, ens estimem
dessota el so de les campanes.
I ve després un moment únic de silenci
i ve que just llavors sonen els quarts
i, sí, llavors ens preguntem
per l'hora i per si sempre sona,
la campana, si toca així
sempre les hores, cada quart.
I tornem a menjar, a xerrar, a dormir,
a anar de pressa amb cotxe
al ritme de l'oblit i la campana.
de Jaume Subirana
a Una pedra sura (2011)
La campana, el pas del temps?
ResponEliminaSí, i l'oblit del temps, Helena...
EliminaM'agrada molt el so de les campanes, no sé com hi ha gent que diu que no el deixen dormir...Doncs a mi em relaxen, i et despertes i sents tocar quarts i penses quart de quina hora? Però a fora encara és fosc , mitja volta i tornem a clapar.... Una vegada vaig dormir a Ballbona de les Monges i tenia el campanar a tocar, a un tirant de fona i com vaig gaudir d'aquell batec de campanes !!!
ResponEliminaPetonets, dringadors.
A mi també m'han agradat sempre molt les campanes. I encara entenc menys aquesta gent que munta denúncies al poble on estiuegen perquè parin les campanes de nit… Un so antic que ens lliga als nostres ancestres, al temps…
EliminaPetonets de campanetes, Roser!