divendres, 17 de juliol del 2015

EXPANSIÓ

FotoBob# (Flickr)

EXPANSIÓ

Volen les branques,
arrels en l'aire.



Jaume Subirana
a Una pedra sura (2011)



És inevitable evocar els versos de Pere Quart al seu Bestiari:

Proa. Els llibres de l'Óssa Menor. Il·lustració de Xavier Nogués



7 comentaris:

  1. Sembla mentida que les arrels s'assemblin tant a les branques, essent una cosa tan diferent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els que en saben diuen que les arreos dels arbres s'estenen igual que les brinques però terra endins, com un mirall...

      Elimina
    2. arrels i branques… No es pot anar de pressa...

      Elimina
  2. com que et feia il·lusió vinc de visita i el que veig és reconfortant

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que tinguis aquesta sensación. Jo també la comparteixo. Benvingut sempre que vulguis!

      Elimina
  3. En aquest cas aquestes arrels s'alimenten del vent...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I del sol que els dóna aliment, i dels ocells que hi canten...

      Elimina