"Durant anys vaig barallar-me amb galetes i torrades primes per aconseguir estendre-hi mantega amb el ganivet sense trencar-les. Un dia algú em va recomanar que n’hi posés una altra a sota, i el problema va quedar resolt per sempre i va tornar-se’m ínfim: quan hi topes, la saviesa sol semblar evident, però de fet és ben rara, i fins que no hi arribes la trobes a faltar sense saber-ho, ajupint-te i ajupint-te a recollir trossos de pa o de paper que ja no gosaràs empassar-te. Això també passa amb la bona poesia: sense adonar-te’n la trobes a faltar, sembla evident i és rara, i s’esmicola menys si en té d’altra a sota... Provo d’explicar-ho d'una altra manera: al jardí, amb un quadern a les mans, em miro un arbre, una pedra, unes fulles, una llimona al damunt de la taula, cadascun com els altres i cadascun diferent, variacions sobre una idea (sobre una melodia) inexistent i clara. I de vegades escric."
Jaume Subirana
Tret de Poètica? a Flux, 11/XII /2008
Normalment topes amb una paret força vegades fins que no et fas savi. Però aleshores ningú et guanya en saviesa.
ResponEliminaI quina sensació de: com és que no ho havia vist abans, de tan evident que és?
EliminaL'art, una evidència que cal descobrir entre els replecs de la realitat quotidiana.
És curiós com les coses que en fem una muntanya perquè no les sabem resoldre, resulta que tenen una solució tan senzilla que ni ens n'havíem adonat...A partir d'aleshores sempre intentarem ser més optimistes i aprendre a buscar solucions amb sentit comú...
ResponEliminaBon vespre.
El que costa és mantenir la calma mentre no trobes aquesta solució màgica. O pensar que si no la trobes és igual, que has d'adaptar-te al que tens ara… I si ha de sorgir, sorgirà.
Elimina