diumenge, 26 de juliol de 2015

L'ESFORÇ PER NO ESCRIURE DE MÉS

ADAM ZAGAJEWSKI / Foto Jerry Bauer
WITOLD GOMBROWICZ / Foto Bohdan Paczowski

"A l’ombra de tots dos mestres [Zagajewski i Gombrowicz], coincideixo a reivindicar versos sense almívar però, alhora, que no renunciïn a la més humana essència, que no obviïn els fonaments del magre casalot del que som, que no bandegin els jocs dels noms, els llocs o els records, ni totes les evidències (si se’m permet l’anglicisme) que en viure i escriure anem deixant darrere nostre. D’aquí la poesia, com una joia tallada amb l’energia sàvia de les paraules. Perquè, a mesura que passa el temps dedicat a escriure i a llegir se’t va fent més clar que, tan important i tan pertinent o més que l’esforç (que l’impuls) per mirar d’escriure alguna cosa, és l’esforç (el contraimpuls) per no escriure, o per no escriure de més: la lluita contra la temptació continuada de la paraula vana, del vers superflu, del simple soroll afegit al soroll insistent de tants avorrits decasíl·labs de premi municipal, a tanta sinceríssima efusió sentimental, a tanta prova a un mateix que després es vol fer pública en llibre. Escriure l’essencial, i aprendre a destriar-ho."

Jaume Subirana
Tret de Hi torno, tard  a Flux,   20/IX/09



No sé si és per lluitar contra aquest impuls d'escriure de més que Subirana publica poc. Els tres darrers llibres de poesia En altres coses (2002), Rapala (2007) i Una pedra sura (2011) estan espaiats en el temps. Potser el proper és a tocar?


6 comentaris:

  1. És com la vanitat i la humilitat per a un artista, totes dues són necessàries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, és una combinació imprescindible, tot i que el problema potser és saber trobar el grau adequat per a cada component.

      Elimina
  2. Caram, aquest noi a més és un filòsof, que m'ha costat una mica de seguir, quan parla de poesia...Però si que estic d'acord amb això d'aprendre a destriar, tot i no saber si tots en som capaços...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ell parla des d'una perspectiva d'un alt rigor literari, però estic d'acord en la premisa base: cal destriar molt abans d'escriure si vols aconseguir una obra de qualitat.
      Petonets, Roser.

      Elimina
  3. Fa rumiar... ell parla de poesia i/o de literatura i segur que té raó. La vanitat i la humilitat del que vol escriure seriosament, com diu l'Helena és necessària.

    Jo, de tota manera, m'escapo d'aquestes paraules, no tinc intencions literàries de cap mena i no crec que tingui cap motiu per escriure poc o per limitar la tria. M'agrada especialment l'expressió dels sentiments i les sinceríssimes efusions sentimentals. No puc evitar-ho, al menys des del meu punt de vista, psicològic, ho visc així. Sovint faig endreça mental escrivint... però no hi ha risc, l'únic lloc que publico és als blogs, que és com de joguina.

    A veure si en Subirana ja en té algun altre a punt...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És evident que no tots els que escrivim podem sentir-nos identificats del tot amb aquesta exigència, però en termes generals sempre és millor escriure menys que més. Bé, jo dic això, i sóc el primer que no ho compleixo gairebé mai… Clar que no tinc cap pretensió literària d'alta volada…
      Com a tu, l'escriptura em serveix més com a endreça mental i pel plaer de jugar amb els mots buscant l'expressió d'allò que vull dir.

      I sobre si hi ha nou llibre… ja ens ho dirà -espero.

      Avui he enllestit el seu quadern de notes "Adrada" i m'ho he passat molt bé. Ja us en faré cinc cèntims!

      Bona nit, Carme!

      Elimina