Foto: blopax (Flickr) |
de Jaume Subirana
a Una pedra sura (2011)
Recupero aquest post de Rapsòdia (27/09/12) per a comentar el poema de Subirana:
"Continua meravellant-me el nou llibre de poemes de Jaume Subirana, Una pedra sura. Hi reconec el to, aquella mirada sobre la realitat detinguda en un instant precís. Però hi descobreixo un ús del llenguatge i del ritme del vers més treballat que a Rapala. Podeu llegir-ho vosaltres mateixos en aquesta petita peça de rellotgeria que és Quiet."
Gràcies, August, per fer-nos arribar aquest poemet tan "Quiet"
ResponEliminaJo recordo haver llegit un llibre d'en Jaume Subirana titulat "50 poemes per recitar de memòria", publicat per ARA Llibres. Són 50 poemes de poetes catalans morts, més aviat curts i molt coneguts. Una bona eina per apropar la poesia a la gent jove. El recomano.
Salutacions cordials!!
Josep Maria
Sí, Josep M, el Jaume és l'autor d'un munt de petites antologies (Poemes de Nadal, Poemes amb àngel, Poemes patriòtics, poemes per casar-se, per acompanyar el dol… fins a una desena si no m'erro. Acaba de treure "50 Poemes de revolta" amb pròleg de David Fernández. Ha fet moltíssima feina en la divulgació de la poesia. Potser no se'l coneix tant com a poeta, però, com pots comprovar, és un poeta de cap a peus. Estic preparant el meu proper espectacle sobre la seva poesia. Ja en sentiràs a parlar.
EliminaUna abraçada!
August
Del Jaume Subirana en tinc vuit poemes comentats a "Una cosa molt gran en una de molt petita".
ResponEliminaAh si? Ara mateix hi vaig!
EliminaBonic poema i bona feina la que fas sobre ell.
ResponEliminaGràcies Imma!
EliminaNo se m'havia ocorregut mai pensar, que mirava la gent quant els fas una foto, aparentment l'objectiu, però...
ResponEliminaBon vespre.
Al poema es juga en un doble sentit, el del que fa la foto i el del que mira com li fan… Així com al doble sentit de "disparar".
Elimina