"Ran de les coses" presenta un recital sobre la poesia de Jaume Subirana
dimecres, 5 d’agost del 2015
Entrevista a Jaume Subirana
Del portal POETÀRIUM, creat per l'Institut Ramon Llull per tal de donar a conèixer alguns dels nostres poetes a l'exterior, rescato aquesta entrevista breu a Jaume Subirana (2'45''). Perquè pugueu tenir una primera aproximació al poeta. (Barcelona 30/3/2010)
August ets un artista poc conegut, poeta, músic i bon company de tothom dones més que reps et mereixes molta sort en aquest camí que és la música i el poema. sort endavant.
Gregori, gràcies per aquestes paraules, però si algú coneix què és fer coses per amor a l'art, pensant en els altres i no en profit propi (més enllà de la satisfacció d'haver-ho fet i de la riquesa que en treus), aquest ets tu. Gràcies, amic, pel teu testimoni i complicitat!
Sí, oi? A mi també m'ha agradat molt i trobo, a més, que té una certa raó -tot i l'ironia-, en general ens agrada parlar més de nosaltres que dels altres (com estic fent jo ara). L'entrevista és curta, sí, curtíssima, però de moment no n'he trobat cap altra. Ja ho dic, és un tast. Si trobo més material d'ell ja el compartiré. Una abraçada, Helena! PD: Vas veure que citava el teu comentari al poema Patrimoni?
Aquest noi és molt lletraferit i m'agrada que honori Verdaguer, però això de la tristesa si només dialogues amb els que parlen la teva llengua, no hi estic pas massa d'acord, grans poetes només han escrit amb la llengua que parlaven... Petonets, August.
Jo ho entenc com que, és trist no poder llegir altres coses de grans autors senzillament perquè no podem llegir-los en la seva llengua. Pensa en els Tolstoi, Txèhov, Baudelaire, Shakespeare, (Larkin!!)... que t'haguessis perdut per no saber rus, francès, anglès… o els poetes xinesos, o… Hi ha un munt d'obres i autors amb els quals podem dialogar gràcies als traductors!!
August ets un artista poc conegut, poeta, músic i bon company de tothom dones més que reps et mereixes molta sort en aquest camí que és la música i el poema. sort endavant.
ResponEliminaGregori, gràcies per aquestes paraules, però si algú coneix què és fer coses per amor a l'art, pensant en els altres i no en profit propi (més enllà de la satisfacció d'haver-ho fet i de la riquesa que en treus), aquest ets tu. Gràcies, amic, pel teu testimoni i complicitat!
EliminaM'agrada molt la cita que tens a dalt a la dreta del blog!
ResponEliminaL'entrevista és massa curta.
Sí, oi? A mi també m'ha agradat molt i trobo, a més, que té una certa raó -tot i l'ironia-, en general ens agrada parlar més de nosaltres que dels altres (com estic fent jo ara).
EliminaL'entrevista és curta, sí, curtíssima, però de moment no n'he trobat cap altra. Ja ho dic, és un tast. Si trobo més material d'ell ja el compartiré.
Una abraçada, Helena!
PD: Vas veure que citava el teu comentari al poema Patrimoni?
Aquest noi és molt lletraferit i m'agrada que honori Verdaguer, però això de la tristesa si només dialogues amb els que parlen la teva llengua, no hi estic pas massa d'acord, grans poetes només han escrit amb la llengua que parlaven...
ResponEliminaPetonets, August.
Jo ho entenc com que, és trist no poder llegir altres coses de grans autors senzillament perquè no podem llegir-los en la seva llengua. Pensa en els Tolstoi, Txèhov, Baudelaire, Shakespeare, (Larkin!!)... que t'haguessis perdut per no saber rus, francès, anglès… o els poetes xinesos, o… Hi ha un munt d'obres i autors amb els quals podem dialogar gràcies als traductors!!
Elimina