 |
| Is-Be (Flickr) |
PATRIMONI
El verd del vent entre les fulles,
l'ombra de l'hora a la paret,
un gest que fa mentre es despulla
i l'aire que ens envolta, net
de paraules com una treva:
el món és ple de coses meves.
de Jaume Subirana
a El rastre de l'animal més lliure (1994)
L'Helena Bonals ja en va parlar molt bé aquí, d'aquests versos. No seré jo qui afegeixi res més.
PD: Broma: Al senyor Virgili (no el poeta, el de RAC1) li agradaria aquest poema.
PD: Broma: Al senyor Virgili (no el poeta, el de RAC1) li agradaria aquest poema.
Ui que acaparador...i meves i teves i del de més enllà...Per sort hi ha tantes coses que podem compartir! Tot plegat és com un gran poema on tothom qui vulgui pot escriure-hi un vers...I l'aire el durà arreu on hi hagi un ésser amb la sensibilitat a flor de pell...
ResponEliminaBon vespre, August.
L'Helena ho expressa molt bé al seu comentari quan diu: "el món “és ple de coses” seves, del patrimoni del poeta. Però que d’alguna manera ja no són només el seu patrimoni, passen a ser en part dels lectors".
EliminaLa literatura és sempre un acte de compartició.