dijous, 13 d’agost de 2015

Poesia "de circumstàncies"

Imatge treta d'aquí



BRESSOL


Dorms entre blaus, blancs i roses:
el braç alçat amb la mà
com una nou mig desclosa
plena del fruit de demà,
els ulls cosits amb pestanyes
com pinzellades de nit,
els llavis fets amb l'estranya
calma de l'aire al teu llit
i amb un àngel clar que vigila
mentre recús llençols nous,
que el feix de núvols s'esfila
si perds la pipa i et mous.


de Jaume Subirana
a En altres coses (2002)


No és fàcil trobar en l'obra poètica de Subirana referents biogràfics més o menys directes. Segurament perquè el poeta -com ja hem citat- defuig una literatura del jo que resti massa lligada a la realitat quotidiana. És als seus llibres de notes (que és com li agrada anomenar els seus dietaris: Suomenlinna i Adrada) on descobrim traces del seu dia a dia, sempre a partir d'una reflexió i un to literari que el trascendeix. He trobat especialment entranyables alguns d'aquests fragments, com els que dedica a les seves filles:


COSES IMPORTANTS
“Arribo a casa pensant que són importants la feina nova, el final de la tesi, la remuntada d’ahir del Barça, la treva d’ETA, i en obrir la porta sento l’esclat de la Clara cridant i corrent, sobreexcitada pel primer dia d’escola de veritat de la seva vida, i mentre m’hi acosto perquè em salti als braços pensant que això sí que és important l’Encarna em fa senyals des de l‘altra punta del passadís perquè miri la Maria, riallera, que camina fent tentines però sense caure, i penso mentre la Clara em tapa els ulls amb petons que no sé si em caben tantes novetats al disc de processament. I que les importàncies són relatives.”

Suomenlinna, pàg. 50


Tanmateix, aquests dos exemples -el poema i la nota- ens parlen d'algú que valora això que s'anomena -sovint amb un to pejoratiu per part d'alguns crítics- literatura de circumstàncies.* Però unes circumstàncies que han de servir com a base, com a font de la imatge poètica que, un cop creada, haurà capgirat aquesta mateixa realitat de la qual prové, dotant-la de nous significats:


POEMA
El poema ha de ser un curtcircuit a la línia d’alta tensió del dia a dia, una caiguda dels sistema de milers de xifres, paraules i imatges que ens ballen pel cap en circumstàncies normals.
Suomenlinna, pàg. 40


* Una bona prova d'això són les antologies de poesia que Subirana ha publicat amb la intenció que "serveixin" per a circumstàncies més o menys singulars: funerals, nadal, casaments…

4 comentaris:

  1. M'agraden molt aquests poemaris de circumstàncies, no tenen pèrdua. Jo vaig fer la ressenya de Poemes amb àngel, que es va perdre, perquè la vaig fer per la revista virtual Nervi.

    ResponElimina
  2. Sí, també tinc aquesta antologia! és la primera que va fer -crec- abans de fer aquesta col·lecció a Ara libres. Són unes antologies molt ben triades, que sempre et descobreixen poèmes nous -almenys per a mi- a part dels més clàssics. I crec que són una eina excel·lent per apropar la poesia a molta gent que no en llegeix i que l'utilitza en moments mot concrets.

    ResponElimina
  3. Bonic perquè si, aquest és el meu Jaume Subirana, el que escriu sobre coses quotidianes, d'estar per casa...
    Si ens hi fixem bé, aquest poema podria estar escrit perfectament en forma de prosa poètica, el meu estil preferit...
    He mirat les antologies de poesia i m'ha recordant la mare que de "velleta" recitava uns poemes ben llargs d'un llibre amb el qual va aprendre a llegir als 14 anys, i és l'únic que havia tingut...
    Bona tarda, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Roser, és un poema preciós, a mi també m'agrada molt. Vès que no li acabi posant música i tot…
      Aquestes antologies intenten ser una eina per donar a conèixer la poesia a tothom, per al moment en què la pugui necessitar. Molts cops no tenim paraules i està molt bé aprofitar les que han escrit els poetes.
      Bona nit, Roser!

      Elimina