divendres, 7 d’agost de 2015

TREMOLA, TRADUCTOR

Wisłava Szymborska (1923 - 2012)
D'un altre fragment d'Adrada (2005) rescato aquesta reflexió de Wisłava Szymborska* sobre la traducció en poesia. Té especial significació si tenim en compte que Subirana ha dedicat una bona part de la seva activitat literària a la traducció, entre d'altres, de Seamus Heaney, el poeta irlandès de qui us parlava l'altre dia.

“És un consol saber que la immensa Wislawa Szymborska tampoc no sap què és la inspiració, tot i que als vuitanta anys no pari de buscar-la escrivint cada dia al seu apartament de Cracòvia. (...) En una entrevista explica que la seva llengua poètica és molt viva, que fa servir frases fetes i col·loquialismes que no sap si poden funcionar en una altra llengua. I afegeix, tot d’una: “la sort dels poetes a l’exterior depèn dels traductors”. I a mi, que aquests dies repasso la darrera versió del darrer llibre d’un altre Nobel poeta abans d’enviar-la a ca l’editor, m’han tremolat lleugerament les cames d’un atac de responsabilitat…”


(Fragment d'Adrada, pàg. 166)

Aquí teniu una mostra. No sóc ningú per valorar el mestratge de Subirana en la traducció -entre altres coses perquè no sé anglès-, però, en tot cas, aquest poema de Heaney sona prou bé (i encaixa a la perfecció en la imatgeria del poeta-traductor-pescador):



de Jaume Subirana (versió de Seamus Heaney)
a RAPALA (2007)


* No us perdeu l'antologia de W. Szymborska "Saltaré sobre el fuego", a càrrec d'Abel Murcia i Gerardo Beltran. És una edició espléndida de Nørdica libros (2015) amb il·lustracions de Kike de la Rubia. Jo m'hi acabo d'endinsar.

No deixo de sorprendre'm dels atzars: l'altre dia, la Laura Borràs em descobria la Szymborska i ara me la trobo pertot.


4 comentaris:

  1. M'agrada el poema, que crec que parla de com funciona el terme mig.

    Jo sóc dels que creuen que una bona traducció pot millorar l'original.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em fa pensar una mica en el seny i la rauxa… o tants contraris que la vida ens presenta com a dilemes falsos. Per això diu que "confio en la contrarietat" des de la qual avançar, segurament com tu dius, pel terme mig. Ja ho deien també els clàssics.
      No puc opinar gaire de traduccions perquè no és el meu terreny. Només he comparat poemes de Larkin traduïts per Jaumà o Riera i em quedo amb els que sonen més bé, mantenen un ritme, encara que potser s'allunyin de la literalitat del significat. Potser perquè m'és més fàcil musicar-los...

      Elimina
  2. Trobo que ser un bon traductor és tot un repte, sobretot en poesia...Hi ha paraules que tenen tants matisos que és poden utilitzar per expressar diferents emocions i com sap el traductor a quina es referia l'autor? A més, també hi ha paraules que és molt difícil trobar-ne una en un altre idioma per expressar el seu significat...Per això quan he de comprar un llibre i el trobo en català i castellà, si l'autor l'ha escrit en la segona llengua el compro en castellà, tot i que de vegades és traduït pel mateix autor, però els matisos són tan importants...
    Bona tarda plujosa ( per fi), de dissabte.

    ResponElimina
  3. UN bon traductor de poesia és també un molt bon lector -i escriptor- de poesia. Ha de dominar molt bé la llengua que tradueix i conèixer a fons l'autor. Tot i així segur que sempre hi haurà matisos impossibles de traspassar a una llengua diferent. Però és o això o aprendre a llegir els poemes en llengua original. I no sempre és possible. Visca la feina dels traductors!!

    ResponElimina