"Surant…" entre llibres i blats

En directe a la Sala de Bellprat (Foto Rosa Varias)

El passat 5 de juny vam estrenar el nostre espectacle "Surant com les pedres" a la Fira de Bellprat. Més enllà de les valoracions concretes sobre com ens va anar -una estrena sempre té un component d'incertesa- la veritat és que ens en sentim molt contents. L'hora -les 4 de la tarda d'un diumenge- no convidava a gaires optimismes i, en canvi, vam gaudir d'un públic no només prou nombrós sinó molt receptiu i que va acollir la nostra proposta amb satisfacció.

Jaume Subirana i un servidor

Entre el públic hi havia un convidat especial, el mateix poeta, Jaume Subirana, amb qui vam poder després comentar la jugada. La connexió establerta en les nostres trobades prèvies va confirmar-se un cop acabada la nostra performance a partir dels seus versos. No sempre pots interactuar amb l'autor -amb Larkin, per exemple, no vam poder per raons òbvies- i és tot un luxe poder copsar les sensacions que el teu treball desperta en aquell que n'ha escrit la lletra. I les sensacions que ens va traslladar van ser molt positives. Sensacions que esperem poder seguir cultivant.

Ja a nivell més anecdòtic -però molt agraïda per a nosaltres- va ser també la resposta d'un convidat inesperat: l'escriptor i verbalista més mediàtic que tenim, en Màrius Serra. Ens va traslladar també la seva valoració més entusiasta i ens va encoratjar a seguir treballant en aquesta línia. Va ser inevitable, lògicament, estendre la conversa cap a les peculiaritats del llenguatge. Casualment jo portava una samarreta amb col·loquialismes del Baix Camp que ens va donar tema per a una estoneta.

Màrius Serra presentant el seu "Res no és perfecte a Hawaii" a Bellprat (Foto Jaume Subirana)

En fi, he parlat poc de la nostra estrena en si mateixa perquè crec, sincerament, que en sóc el menys indicat. Només m'agradaria traslladar des d'aquí el meu agraïment als responsables de la Fira, en especial a la Núria Tomàs que va moure fils per a que hi fóssim presents, i convidar-vos a que l'any que ve no us perdeu la cita. Bellprat és un poblet encantador que es vesteix de llibres durant el cap de setmana que dura aquesta trobada. Parades d'editorials conviuen amb un mercat de llibre vell, i amb un munt de presentacions de llibres i espectacles literaris de petit format. Tot guarnit amb les pedres de cada racó, una mica de pallà aquí o allà, i, llibres, sobretot llibres, que omplen totes les finestres, balcons, escales i entrades de les cases. Aquí i allà trobes un petit homenatge a un gènere determinat: la novel·la amorosa, la de misteri…

Us deixo amb unes quantes fotos perquè els que no vau poder ser-hi i feu un petit passeig i us animeu a venir-hi l'any vinent. Jo espero anar-hi també, si puc més tranquil, sense la pressió d'haver de presentar-hi una proposta. Què dic una, dues!  Vaig tenir també el goig de poder compartir taula amb l'escriptor Josep-Francesc Delgado a l'entorn de les raons de "Per què escrivim?" que ja havia penjat al meu blog.

Amb en Josep-Francesc Delgado (Foto Jaume Subirana)

Escoltar-lo sempre és un plaer perquè és un gran comunicador amb moltes coses a dir i totes molt interessants, a més d'amenes i curioses. Una abraçada per a ell també des d'aquí.

L'altra cara de Bellprat. (Foto de Jaume Subirana)

PS: Proper concert a Vilafranca. Capella del Vinseum. 29 de juny 6 tarda.