dissabte, 18 de febrer del 2017

Continuem surant...





Dimecres passat l'Horiginal ens va acollir de nou, ara per a presentar el nostre "Surant com les pedres", amb la poesia de Jaume Subirana. Allà hi vam trobar l'afabilitat del Ferran Garcia, el nostre amfitrió, i de la Núria, la seva companya, amb qui estableixes de seguida una connexió especial. La que et fa còmplice d'una mateixa manera de fer i sentir, de l'amor per la cultura en general i la poesia en particular. 
Poc a poc, després de les proves de so, es va anar omplint el local amb alguna amiga -l‘Helena Bonals- que ens ve a veure  per primer cop, algun repetidor -el Jordi o l'Eulàlia, que ja ens havien seguit a la Nollegiu, ara acompanyats d'una altra amiga comuna, l'Elena- i amb moltes cares desconegudes, segurament habituals d'aquest racó on pots prendre una cerveseta mentre escoltes algú recitant, això que ja feien al segles XI i XII -fa mil anys!- els trobadors a casa nostra. Et sents continuador d'una tasca ancestral i tanmateix renovada amb les veus del segle XXI.
El silenci expectant i receptiu del públic, alguna cara que somriu, algú altre que segueix el ritme d'una cançó. Descabdelles davant seu aquesta pedra que sura sobre l'aigua mentre ens explica com pesca amb el seu pare, com es desvetlla el dia, com talla la carn dels disgustos, com mira la sang batent d'una ferida…
El temps passa de pressa, massa -penses-, i enllaçant poema amb lament de saxo, cançó amb rapsòdia amb baix continu -com un riu-, t'adones que arribes als darrers versos: 

parla'm de tu i de mi / d'aquest divendres…

i el so de l'aigua omple de nou l'estança mentre el poeta assegura:

"Arribes i el riu ja hi és, aquest corrent que no s'atura. Te'n vas i continua fluint. I quan tornis, si tornes, una aigua diferent serà aquesta mateixa aigua. La que agafes i no pots agafar. La que et precedeix i et sobreviurà."


Continuem surant...



2 comentaris:

  1. August,
    Ja li he demanat a la Montse Serra, bibliotecària de Navarcles, que pugueu venir-hi.
    A veure què em diu!

    Jo era de les que seguia el ritme en el recital de dimecres!

    ResponElimina
  2. Perfecte! Moltes gracies! A veure si podem venir a Navarcles.

    Sí, ja et veia entre les ombres marcant el ritme!

    Gràcies per venir!

    Una abraçada!

    ResponElimina