dilluns, 10 d’abril del 2017

Surant... a "Els Pagesos" (St Feliu de Llobregat)

Tot a punt!


Han passat ja alguns dies des que vam actuar a St. Feliu de Llobregat. Una setmana d'Erasmus a l'escola i el final de trimestre m'han tingut lligat de mans i peus -i sobretot de cap- sense poder fer-ne una petita crònica. Aqui va!
Quan vam entrar a la sala Els Pagesos, de seguida vam tenir clar que el lloc era especial: un bar musical amb una il·luminació molt acollidora, i encara més acollidora va ser la rebuda de la Sara i l'Èric. Els dos ens ho van posar molt fàcil i, en molt poca estona, les proves de so estaven fetes i només faltava el públic. Pensàvem que el fet d'estar dintre del programa de la Setmana de la Poesia de St Feliu ens assegurava una audiència entusiasta. I no va ser així. O, si hem de ser justos, l'audiència va ser entusiasta… només que va ser molt reduïda. Mai saps què fa decidir a la gent de venir a un acte cultural. Més enllà del coneixement directe del que van a veure, sigui perquè es tracta d'algú ja reconegut públicament, sigui perquè el coneixen personalment. És igual, no aclareixes mai què decanta la voluntat d'uns desconeguts cap al local on actues, és una cosa que ja havia tastat molts cops quan fèiem ballar la gent al ritme d' El Santi no Ve.

Fent proves de so. Que algú tanqui aquella porta!!

Sigui quina sigui la raó el que tinc claríssim és que mai valoro un bolo en termes quantitatius i que, vingui qui vingui, hi poso -posem- la mateixa energia, el mateix amor, tant si actuem davant de dues o de cinquanta persones. I al final em quedo sempre amb l'escalf de les persones que em vénen a dir alguna cosa: que si els ha agradat molt, que si buscaran llibres del poeta -que no coneixien-, que si s'han apuntat els poemes que els han agradat més del programa…
Al cap i a la fi, la lectura de poesia -més potser que la lectura en general- és un acte molt íntim, que es resol en un espai reduït on poeta i lector entren en contacte i d'aquest moment en sorgeix una espurna que ens il·lumina camins nous.

Un cartell preciós!!

En acabat, tot fent una cerveseta, vaig poder parlar amb el Dani, un dels néts de la Joana Raspall, amb qui vam compartir algunes experiències amb la seva àvia. Una estona entranyable.

I poca cosa més, a part d'agrair a l'Isra Ruiz, el regidor de cultura que també ens va venir a veure i va quedar encantat amb l'espectacle. I amb ganes de repetir-lo a St- Feliu una altra vegada. A veure si és veritat!







I un agraïment especial al Douglas, el nostre baixista. Aquest va ser el seu darrer bolo amb nosaltres. Gràcies per la feina feta!!  (ja saps que si tenim una urgència, et trucaré). Una abraçada!

2 comentaris:

  1. Quan vaig venir jo hi havia força gent. Va com va.
    Jo entro sempre al blog del Jaume, em sembla que ningú més que jo sol deixar-hi comentaris, tot i que és molt bo.

    ResponElimina
  2. Va ser un dia ple de coses i la gent es va repartir, potser una mica masa d'hora. Jo no vaig poder anar per causes personals, tenia forces ganes de veure el vostre espectacle.

    ResponElimina