Foto: Joan Sánchez |
Gairebé cinc anys més tard de començar l'aventura de Ran de les coses (La poesia de Philip Larkin), em llanço a la piscina -o hauria de dir millor al riu?- per veure què pesco en la poesia de Jaume Subirana.
El llegeixo des que amb Rapala (Ed 62, 2007) va seduir-me una poesia que cerca atrapar la vida, aquesta ombra que es resisteix a ser enxampada…
I tanmateix, aquesta és una de les gràcies de la poesia, intentar-ho, no?
Jo intentaré també crear alguna cosa al voltant dels seus versos, dels
seus escrits sobre poesia i escriptura. Ja tinc alguns poemes musicats i
espero, aviat, poder compartir-los amb vosaltres. Però primer deixeu-me que li demani
permís a l'autor. Digueu-me antic, però m'agrada fer les coses com Déu
mana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada