 |
| Foto: Teo Barker (Flickr) |
Jaume Subirana
a UNA PEDRA SURA (2011)
Una altra perla d'"Una pedra sura"… M'encanta el doble joc d'imatges i significats entre el blanc dels llençols i la pàgina que ha d'acollir el poema. M'agrada la sensualitat que desprèn. I aquest vers sense punts, on el ritme marca els límits de la frase.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada