dijous, 30 de juny de 2016

Un concert vist des de dins

















M'agrada la quietud d'abans d'un concert. El silenci dels darrers preparatius, la ment posada en amarar-se de l'energia del lloc, en no oblidar els petits detalls que poden fer millorar després la posada en escena… I això vaig fer ahir a la capella de Sant Pelegrí, arribant sol i dedicant-me a preparar temes tècnics. I vaig cantar també sol per a un públic inexistent mentre la meva veu s'escampava per la petita nau gòtica… Les sensacions eren bones.

Després van anar arribant els meus companys i semblaven encomanar-se d'aquesta tensió prèvia al concert. Cadascú munta els seus aparells, cadascú fa les seves rutines. I al cap de poc provem el so tots junts: la veu, els instruments, i l'adequada mescla de tot plegat.






















I uns minuts abans baixem del petit escenari i esperem l'arribada del nostre públic d'avui: els mestres de l'Alt Penedès i algun convidat més. Tenim ganes de començar i deixar que aquesta energia que acumulem surti enfora transformada en poesia i música enllaçades. Quatre mots de presentació del Roderic de part de l'associació de mestres i l'espectacle comença. El so d'un riu que s'escola dóna pas a la veu enllaunada del poeta llegint un dels seus propis textos: "Em torno com els gossos (…) i alguna nit quan sento música bordo sol, trist." El saxo del Josep udola sota les arcades de la capella, talment un lament. "I si escrivim per recordar allò / que encara no sabíem?" recita el Pep amb la seva veu tranquil·la. Sonen les primeres notes de la guitarra, com una melodia oriental, per donar pas al poema musicat "Lectura": "En uns versos xinesos / de fa mil anys el vent / espolsa canyes altes…". 
Un espectacle passa per molt petits microclimes marcats per les sensacions que es desprenen, en primer lloc, de la quietud del públic, del so que s'escampa per l'espai, i després pel to de la interpretació dels artistes, pels mots que ressonen d'un poema, d'una cançó, per un acord final, per una melodia esgarrapada o una cadència més tranquil·la.
I tot això ho vius mentre, des de dins, intentes no perdre el control de tot el que està succeint, no oblidar quina peça ve, quin to demana, qui ha d'atacar en primer lloc i amb quin tempo cal entomar aquest nou repte. Procures viure-ho des del plaer de l'expressió artística, deixant-te amarar de la bellesa que es desprèn d'aquells mots o aquelles harmonies, però no sempre és fàcil perquè s'imposa la tensió per no cometre errors. Només quan l'espectacle s'ha rodat en prou auditoris pren uns automatismes que ens alliberen d'aquest neguit del control i ens acosten al pur gaudi de la interpretació.
Ahir vam fer un pas més en aquest camí. Un esglaó més amunt després de la primera passa feta a Bellprat. Vam tenir la sensació que tot comença a rodar una mica més sol i més compactat. I que l'engranatge misteriós que enllaça les baules d'una proposta artística començar a greixar-se. O, per dir-ho en paraules subiranianes, que comença a surar, corrent enllà. 

De tot això t'arriben pistes durant el concert. La prova definitiva neix quan, un cop donada la darrera nota el públic et regala el seu aplaudiment. I després els seus comentaris. És un moment impagable, quan pots compartir amb els que t'han escoltat les seves sensacions, quan pots llegir des de l'altra banda un concert diferent, el seu.  Si s'acosta al que tu volies provocar se t'omple el cor d'una barreja d'eufòria, agraïment i íntima felicitat. Ahir va ser un d'aquests dies.

Gràcies al Grup de Mestres de l'Alt Penedès, per confiar en la nostra proposta per a la seva cloenda de curs. Gràcies als responsables del Vinseum per acollir-nos i facilitar-nos-ho tot. Gràcies al públic que ens va acompanyar i que és la primera motivació del nostre treball. I gràcies als versos de Jaume Subirana que ens han empès a començar aquest viatge. Us informarem de la propera escala.

2 comentaris:

  1. Des de la disrància he viscut aquesta edtona d'abans i del moment de l'actuació. Gràcies per explicar-ho tant bé i fer-nos parciper del moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Imma. He volgut explicar les sensacions que es viuen des de l'altra banda. Els que ens dediquem -encara que sigui de manera amateur- a oferir a un públic una proposta artística ho vivim molt intensament. I volia fer-vos-en un tast. Una abraçada i bon estiu!

      Elimina