dimarts, 14 de març del 2017

"Surant com les pedres" a la Setmana de Sant Feliu




I, com diuen els cànons esportius,  sense tenir temps de gaudir d'aquest resultat ja tenim a sobre el nou repte… Només que jo no parlo de futbol sinó de poesia. Amb el cap i el cor encara plens de l'escalf lleidatà us avanço el nostre nou destí poètic: la Setmana de la Poesia de Sant Feliu de Llobregat.



Amb Sant Feliu ens hi uneixen moltes coses. Com a Ran de les coses ja hi vam presentar el nostre recital sobre Philip Larkin, gràcies al convit generós de la Marta Pérez i Sierra al seu cicle Contrapunt poètic. Ha estat ara també gràcies a ella que ens ha fet d'ambaixadora davant la comissió de cultura que organitza la Setmana… (gràcies Isra).
Aquí teniu el programa complet, ple de coses molt interessants, per si us hi animeu.




Per a mi Sant Feliu de Llobregat anirà sempre lligat a la memòria de la poeta i gran activista cultural Joana Raspall. A Sant Feliu la vaig veure per primer cop a casa seva -sempre oberta a tothom. I a Sant Feliu vam celebrar també l'inici i la cloenda de l'any del seu centenari juntament amb l'Eixam d'Amics de la Joana Raspall. I també la hi vam enterrar un dia de primers de desembre del 2013, quan la Joana va decidir que ja havia complert fins al final, sempre tan al servei dels altres…  Com veureu al programa de la Setmana, la seva veu continua ben viva: Joan Dausà, Carles Cuberes, Rosabel Bofarull, Pere Martí...
En fi, que tornar a Sant Feliu és emoció pura. I estic segur que amb "Surant com les pedres" la història es repetirà. Per cert, sabíeu que hi ha un petit lligam entre Subirana i Raspall? Aquí el teniu. Ens veiem dissabte que ve!!

                         


(Aparegut a EL PERIODICO, el 10 de desembre de 2013)

4 comentaris:

  1. La cultura.
    Com a eina i com a possessió, la més agradable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Jordi, una possessió que ens posseeix alhora i se'ns endu pels camins de la metàfora, del gust pel llenguatge, de l'emoció pura que busca mots on expressar-se.

      Elimina
  2. Atrevir-se a redactar un diccionari: com em passa amb Pompeu Fabra, no puc admirar ningú més pel que ha fet a la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I el millor de tot, Helena, és que ho va fer tot amb una actitud d'humilitat que costa moltíssim de veure. És filla d'aquella generació de dones de la república que van viure amb un sentit de servei al país per sobre d'elles mateixes.

      Elimina