diumenge, 20 de setembre de 2015

Posant música a "Bressol" (Jaume Subirana)




La darrera baula musical -per ara- de "Surant com les pedres" acaba de sortir del forn. Bé, per a ser precisos hauria de dir de les golfes, el racó on em tanco a experimentar amb els poemes d'altri. Aquí dalt el teniu: entre cables, portàtil, guitarra, teclat -i darrerament els llibres d'en Subirana- exploro el sempre incert camí de posar música a unes paraules. A mi m'agrada dir que la música no la poso jo, que ja és al poema. El meu repte és trobar-la talment un escultor buida la pell de la pedra a la recerca de la forma que viu a dins.
Si ho aconsegueixo o no és un altre tema i, en tot cas, no em pertoca a mi dir-ho. Només sé que em sento feliç quan aquest maridatge -poesia i música- em porta cap a terrenys nous on una i altra s'emmirallen.


Aquí teniu, doncs, "Bressol", un poema de Jaume Subirana que podreu trobar just al post de sota.



2 comentaris:

  1. Caram, veig que tens un petit estudi de gravació, quina il·lu...
    Un professor de música (del grup musical XEIC) d'una escola de les terres del sud, va posar-ne a un poema infantil que jo tenia i els nens petits la van aprendre. Va ser molt bonic.
    Te l'enviaré per correu .
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, no és un gran estudi però em permet cuinar les meves propostes musicals amb una mica de qualitat. Després, però, la feina la faig amb els músics de veritat, als assajos no enllaunats.
      M'agradarà sentir aquesta peça sobre un poema teu. Ha de fer il·lusió, oi? Envia-me-la!
      Bona nit, Roser!

      Elimina